fbpx

Aquest article compta amb el suport econòmic de la Conselleria de Salut.

Els farciments dels rubiols han anat evolucionant en els darrers temps. Els més típics són el de cabell d’àngel i el de brossat, perquè amb l’arribada de la primavera les bísties tenen més llet. Actualment, hi podem afegir la confitura, com també la xocolata o la pasta de cacau, preferiblement de comerç just. A Terranostra, tenim tots aquests productes a l’abast. La proximitat de les festes de Pasqua ens porta a establir el rubiol com a producte de temporada.

Origen dels rubiols “mallorquins”

L’origen dels rubiols mallorquins no està del tot clar, però n’hi ha diverses teories: la italiana, l’àrab i la jueva. Ben “mallorquins”.

Teoria italiana: Alguns experts creuen que els rubiols podrien tenir un origen italià. A les corts renaixentistes italianes, era popular un tipus de formatge anomenat robiola, i la similitud entre els dos noms és evident.

Teoria àrab: Altres experts apunten a un origen àrab. Els àrabs varen introduir a Mallorca la tècnica de fregir aliments, i els rubiols podrien ser una adaptació d’una recepta àrab similar. En algunes cases els rubiols són fets fregits, no al forn.

Teoria jueva: Una tercera teoria suggereix un origen jueu. Els jueus sefardites, que varen ser expulsats d’Espanya al segle XV, tenien una recepta similar anomenada hamantashen.

Independentment del seu origen, els rubiols s’han convertit en un dolç tradicional mallorquí, que se sol consumir durant la Setmana Santa, especialment el dia de Pasqua. A Menorca també fan i mengen rubiols, però els “menorquins” són salats.

Tipus de rubiols

Hi ha dos tipus principals de rubiol:

Rubiols dolços: Són els més populars a Mallorca i es farcien amb brossat amb sucre, llimona i ous. Després arribaren altres farciments com ara cabell d’àngel (fet amb carabassa i sucre), crema pastissera, confitura, crema d’ametla o xocolata.

Rubiols salats: Són menys comuns a Mallorca, però molt populars a Menorca, i poden ser de sofregit, de peix, de carn o d’espinacs, que solen tenir també panses i pinyons, a més dels farciments de carn capolada.

Receptes dels rubiols tradicionals

Hi ha moltes receptes de rubiol, però aquí en teniu una de les més populars (per a 16 rubiols). Primer de tot, cal recordar que els rubiols tradicionals duen saïm, però també se’n poden preparar sense, si vos estimau més que siguin més lleugers, i són pràcticament igual de bons.

Bol brossat mató

Els farcits de brossat tenen molts de fans. Ededchechine/Freepik.

Ingredients per a la pasta:

  • 1/2 kg de farina fluixa (aprox.)
  • 200 g de saïm (o 180 g d’oli suau)
  • 100 g de sucre
  • 2 vermells d’ou
  • 50 g de suc de taronja
  • 1 cullerada d’aigua
  • 1 pessic de sal
  • sucre en pols (per a l’ensucrat final)

Ingredients per al farciment:

  • 500 g de brossat
  • 100 g de sucre
  • la ratlladura d’1 llimona
  • 2 ous
  • 1 culleradeta de canyella

Preparació:

  1. Mesclam els vermells d’ou, el sucre, el suc de taronja, l’oli o saïm, l’aigua i la sal. Hi afegim la farina, a poc a poc, pastant amb les mans, fins a obtenir una pasta homogènia i blana. Deixarem reposar la pasta a la nevera durant 30 minuts.
  2. Mesclam el brossat amb el sucre, la ratlladura de llimona, els ous i la canyella fins a obtenir una pasteta fina.
  3. Estiram la pasta amb un aprimador. Convé plegar-la quatre vegades i tornar a estirar-la. Finalment la retallam en cercles de devers 10/15 cm de diàmetre.
  4. Posarem una cullerada de farciment al centre de cada cercle de pasta.
  5. Tancam els rubiols en forma de mitja lluna i segellam les vores amb una forqueta.
  6. Posam els rubiols damunt una llauna per coure al forn a mitja potència uns 15/20 minuts, fins que siguin daurats.
  7. Hem de deixar refredar els rubiols i finalment hi podem afegir sucre en pols.

Tan tradicional com pròxim

Recordau que tots aquests ingredients poden ser productes de proximitat, que són sinònim de qualitat. Per exemple, les farines de blat tou o blat mort, el saïm o l’oli, tot pot ser ecològic i mallorquí. Com els ous, el suc de taronja, la ratlladura de llimona, el brossat, les confitures o el cabell d’àngel; en definitiva, gairebé tot pot ser producte local i de producció sostenible, fins i tot, de petits productors o d’empreses d’economia social i solidària. Ah, i el sucre pot ser de comerç just, com també la xocolata o la pasta de cacau.

Ben igual que si optam per fer uns rubiols a la menorquina, és a dir, salats, de carn o de verdures. Cada producte que triam és un petit gest a favor de l’economia local, de l’agroecologia i de la nostra tradició gastronòmica, que no té fronteres.