Aquest article compta amb el suport econòmic de la Conselleria de Salut i Consum.

Quan la Setmana Santa culmina amb la Pasqua, és el moment tradicional d’assaborir tota la gastronomia que envolta aquest remugant: el frit, el rostit i les panades més autèntiques. Si a aquest fet estacional i cultural, hi afegim que les pastures naturals són el segon major capturador i embornal de carboni que hi ha a la terra, ens complaurà declarar el me com a Producte del Mes d’abril.

Història gastronòmica

Aquest cop delegam en Tomeu Arbona, del Fornet de la Soca, l’explicació de la història gastronòmica del me a Mallorca. Aprofitau la bona edició d’aquest vídeo –una producció de promoció del me ecològic de Mallorca– per destriar què us interessa.

Per què a Terranostra venem me ecològic?

En primer lloc, cal diferenciar entre la producció extensiva convencional del me i l’ecològica. Quan parlam de ramaderia ecològica, parlam d’animals que pasturen farratges o pastures naturals no tractades amb fertilitzants químics i que reben només els tractaments veterinaris imprescindibles i amb finalitat terapèutica.

En canvi, l’extensiva convencional continua utilitzant productes químics de síntesi tant en el tractament dels cultius dels quals s’alimenten els animals (herbicides, adobs, fitosanitaris), com en el tractament dels animals mateixos.

Pel que fa al tractament d’animals, una diferència notable i preocupant és el mal ús dels antibiòtics, que generen problemes greus de resistències, que ja repercuteixen en la salut humana. A més, pel que fa a l’alimentació, es continua en molts casos engreixant els animals amb pinsos, fet que en perjudica el sistema digestiu, incrementa els costos de producció i disminueix la sostenibilitat de l’explotació.

APAEMA troba el full de ruta

L’any 2015, APAEMA (l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca) impulsà el projecte de promoció “ME ecològic de Mallorca”, un producte 100 % local i ecològic. La clau del canvi es va propiciar fent un marcatge amb tinta alimentària de les canals, per així poder dur el producte identificat com a ecològic a qualsevol punt de venda autoritzat. Aquesta campanya ha aconseguit multiplicar per 5 les vendes de carn de me ecològic.

Aquesta iniciativa està assolint la reversió de la situació, quan abans només un 10 % dels mens criats com a ecològics acabava venent-se com a tal. La resta, 9 de cada 10 mens, es comercialitzaven sense el segell ecològic i, per tant, els ramaders rebien un preu per davall del cost de producció. Aquest impuls inicial del projecte propicià el naixement de la Cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca, que des de llavors és l’encarregada de comercialitzar aquesta carn.

Magdalena Pol, Son Pol de Dalt (Andratx), n’és un bon exemple.

Comprant carn de me ecològic donam suport a la petita pagesia ecològica de Mallorca, la qual, a banda de produir aliments localment, està mantenint una xarxa agroecosistèmica que conforma el paisatge de Mallorca, tant al Pla, Migjorn o Llevant, com al Raiguer o la serra de Tramuntana, on la pastura hi aporta molt més equilibri del que imaginam. No hi ha ramaderia més sostenible i imprescindible que la del me criat en llibertat. La gestió de les pastures naturals és el nostre gran repte, ja que són el segon major capturador i embornal de carboni que hi ha a la terra.

Me ecològic Mallorca
Comprant me ecològic donam suport a la petita pagesia ecològica que manté la xarxa agroecosistèmica que conforma el nostre paisatge.

Cal rescabalar la pèrdua de ramaderia extensiva

La pèrdua de ramaderia extensiva a Mallorca és preocupant. Des del principi de segle XXI fins ara, s’han perdut més de 20.000 caps de ramaderia ovina a les Illes Balears, i les xifres no aturen de caure. La ramaderia extensiva, sobretot l’ovina, ha quedat reduïda a una activitat agrària residual, dins les finques, a causa d’uns preus molt poc competitius dels mens.

La preocupació va més enllà de la pèrdua de la postal d’ametlers florits amb ovelles pasturant. La ramaderia extensiva, associada a les races autòctones, és multifuncional: fa un control de les plantes adventícies, voreres i biomassa forestal, de manera que prevé el risc d’incendi, però el més rellevant és el seu paper fonamental en el retorn de nutrients al sòl, ja que és fins a deu vegades més ràpid en comparació amb altres mètodes de fertilització com l’ús d’adobs verds o el guaret.

En un context futur d’escassetat d’energia i fertilitzants nitrogenats de síntesi, perquè l’agricultura ecològica i sobretot l’agroecologia alimenti el món, és necessari que hi hagi guardes suficients de remugants en el territori.

De fet, l’agricultura eco de Mallorca ja està patint aquesta manca de fems des de fa anys i molts pagesos opten per importar fertilitzants orgànics de fora per abonar els seus cultius, amb el sobrecost econòmic i mediambiental que això suposa.

Concretament, segons la Diagnosi del sector agrari ecològic de les Illes Balears (publicada per la Conselleria d’Agricultura), només un 44 % de les finques ecològiques tenen algun tipus de ramaderia. Això, condueix, com s’ha constatat, a una manca de disponibilitat d’aquesta aportació, fet que posa en risc la fertilitat de la terra.

La ramaderia intensiva tradicional no basta

En contraposició, trobam la ramaderia intensiva, associada a races seleccionades per millorar els rendiments i a l’ús d’estímuls externs (pinsos venguts de l’altra banda del món, medicaments, etc.). Tot, per augmentar al màxim la producció, deixant de banda la qualitat del producte i la seva sostenibilitat social i ambiental. En aquest cas, els animals estan estabulats amb densitats molt elevades i no pasturen, sinó que se’ls aporta menjar a voler. Aquesta alimentació, a més, es basa en farratges de pitjor qualitat i en l’abús de pinsos.

Per tot això, i després de confrontar opinions i models de consum entre les sòcies, a Terranostra vàrem decidir oferir carn ecològica amb comanda prèvia. I ara que arriba Pasqua, és un bon moment per comanar-ne.

Fotos: Santiago Muñoz