Selecció vins tots ecològics

Triem amb criteri els vins per a aquestes festes

marisa morant Notícies

Tots els vins de Terranostra responen al criteri de local o Km 0, provenen de sis cellers, a més del cava i el malvasia. La immensa majoria són ecològics. A les línies de davall, trobareu una mica d’història, les característiques dels vins illencs i la diversitat de cellers illencs.

Hem triat el vins com a Producte del Mes de desembre per disposar d’eines perquè els brindis de Nadal siguin coherents amb els criteris de Terranostra.

Un poc d’història

La producció de vi és una de les activitats humanes que es remunta a temps immemorials. Forma part dels mites, de les tradicions, de la gastronomia, de les festes i de la cultura, en general, sobretot en la nostra àrea mediterrània, on, al llarg de la història, hem tengut com a denominador comú, el coneixement de la viticultura, l’art de fer vi i el ritual de consumir-ne. A Mallorca, hi ha constància de consum de vi a partir dels segles VII i VI aC, amb multitud de vasos i altres recipients de fang, que eren emprats per comercialitzar-ne dins la mar Mediterrània. Ara bé, pareix que no és fins a l’època d’ocupació romana que s’introdueix la vinya i se’n desenvolupa el conreu.

Durant l’ocupació àrab, a partir de l’any 903, continua el conreu de vinya, malgrat les prohibicions de consum, però és a partir de la conquesta catalana que s’estenen la producció i el consum de vi. Entre els segles XIV i XVIII l’activitat vitivinícola es converteix en una de les principals activitats econòmiques dels habitants de Mallorca, fet que dona lloc a un important comerç marítim dels vins de la zona.

La fil·loxera arriba amb retard

La plaga de fil·loxera que pateix França l’any 1862 estimula la ràpida replantació de vinyes a Mallorca motivada per la urgent demanda de raïm dels vinaters francesos.

L’any 1891 arriba la temuda fil·loxera a Mallorca i, amb la seva gran capacitat de reproducció, té un efecte fulminant per a les vinyes de l’illa. Les exportacions queden aturades i el conreu de la vinya a l’illa, devastat. Com a conseqüència, es produeix una substitució d’aquest conreu pel d’ametler, principalment, com també una reducció de la producció de vins, que queda limitada a una petita quantitat insuficient per a cobrir el consum interior.

A la fi el reconeixement

Al principi del segle XX es du a terme una lenta repoblació de les vinyes a Mallorca. Encara que, partir dels anys seixanta, el desenvolupament turístic propicia que, d’una banda, els fills de molts de vinaters mallorquins abandonin el negoci del vi per invertir en l’hoteleria i, d’altra banda, que s’incrementi el consum de vi peninsular, principalment vi a granel molt més barat.

Sorprenentment, a la dècada dels noranta es produeix una reactivació del sector, que competeix amb els vins de fora apostant per la qualitat.

L’any 2017, la conselleria d’Agricultura i Pesca regula la denominació Vi de la terra Mallorca, que pot ser utilitzada per tots els municipis de l’Illa de Mallorca sempre que elaborin vins produïts íntegrament amb raïms conreats a Mallorca i envasats a la zona de producció.

Principals característiques del vi mallorquí

En general, els vins mallorquins són nets, amb aromes franques que identifiquen les varietats del raïm de procedència. Els vins blancs són de color groc pàl·lid a daurat; aromàtics, en què predominen les aromes de fruites o florals; equilibrats, amplis i frescs.

Els estris d’un celler: botes, premsa, estrucadora, i bomba.

Els vins rosats són de color rosa pàl·lid a rosa ataronjat, brillants i transparents, amb predomini de les aromes primàries.

Els vins negres són de capa elevada, amb aroma potent i rics en tanins. La fase aromàtica es caracteritza per la presència de fruites vermelles. En boca són rodons i amb cos.

Algunes de les varietats autòctones de raïm utilitzades per al vi blanc són: premsal blanc, chardonnay, macabeu, malvasia, moscatell, parellada i riesling.

Per al negre: callet, manto negro, cabernet sauvignon, fogoneu, merlot, monestrell, sirà, ull de llebre i pinot noir.

La graduació alcohòlica mínima és: 10,5° per al vi blanc; 11,0° per al vi rosat, i 11,5° per al vi negre.

Les característiques de la producció ecològica

A Terranostra, tots els vins que oferim s’han elaborat a Mallorca, i la gran majoria compten amb el certificat del CBPAE (Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica), que regula el conreu ecològic de les vinyes i la no utilització de productes químics de síntesi en l’elaboració del vi.

El conreu ecològic de les vinyes es caracteritza per ser respectuós amb els cicles agrícoles i per la no utilització d’adobs ni productes químics de síntesi. Es cerca l’autosuficiència de l’ecosistema aportant-hi compost elaborat amb matèria orgànica, adobs verds o cobertes vegetals per cercar l’equilibri entre la planta i el seu entorn.

Amb el cultiu ecològic normalment els rendiments solen ser més baixos però el raïm que s’hi produeix és de més qualitat, sense residus i amb un estat sanitari òptim.

A les vinyes ecològiques, al cap de pocs anys, s’observa una major resistència a les plagues i les malalties.

D’altra banda, en aquestes vinyes, al cap de pocs anys, s’observa una major resistència a les plagues i les malalties, com també una major quantitat de llevats a la pell del raïm. Els llevats intervenen en la primera fase de fermentació del raïm i converteixen el sucre en alcohol. La pell del raïm constitueix un ferment natural que s’utilitza juntament amb altres elements també naturals. Una vegada que el raïm s’ha convertit en most, se li afegeix el sulfurós procedent també de productes naturals.

A la darrera part de l’elaboració del vi s’afegeixen els sulfits, que tenen la finalitat d’inhibir el creixement de microorganismes externs al procés de fermentació i d’evitar l’oxidació del producte final. El vins sense sulfits es conserven durant molt poc temps i és per aquest motiu que també s’utilitzen en el vi ecològic encara que la quantitat aportada és inferior a la del vi convencional i és regulada pel CBPAE.

Els vins que podem trobar a Terranostra

Karretània

Karretània
Karretània, vins ecològics monovarietals que es comercialitzen sota les marques Projecte Terra i Suara.

Celler petit familiar de producció molt reduïda amb tan sols dos anys de vida i amb dues línies de producció: Línia Suara, que elabora vins amb raïm de varietats foranes. Línia Projecte Terra, que només utilitza raïms de varietats  autòctones. Les vinyes estan situades entre Santa Maria del Camí i Consell.

Estau atentes a les convocatòries, aquest mes de desembre farem un tast amb aquest celler.

Celler 3.10

Neixen l’any 2012 i el model que volen seguir és el de vins de qualitat amb empremta pròpia.

Els seus cellers estan repartits entre Manacor, Porreres i Felanitx.

Can Majoral

Vinyes tardor.
Les vinyes de Can Majoral es troben al municipi d’Algaida.

És un celler familiar que començà a produir l’any 1979. Va ser el primer celler de Mallorca que posà en pràctica el conreu de raïm per elaborar vins ecològics.

S’ha anat fent gran a poc a poc i sense perdre mai de vista l’objectiu principal: cultivar, elaborar i comercialitzar vins singulars i de qualitat.

Tant les vinyes com el celler se situen a Algaida, poble que forma part de la DO Pla i Llevant de Mallorca.

Jaume de Puntiró

Jaume de Puntiró, vinyes i vins, celler fundat el 1980. Elaboren vins artesanals i de qualitat. Segueixen la tradició vinatera familiar de petits propietaris agrícoles que conreen directament les vinyes seguint mètodes i costums tradicionals.

Les vinyes estan totes situades al terme municipal de Santa Maria del Camí. En una terra idònia, de call vermell, on sempre hi ha hagut cultiu de vinya.  

Al supermercat, en aquests moments, Jaume de Puntiró subministra vi a granel blanc, elaborat amb la varietat premsal.

Celler Mesquida Mora

És l’únic celler proveïdor de Terranostra que practica l’agricultura biodinàmica. Aquesta es caracteritza per considerar la finca com un conjunt d’elements interrelacionats. Es basa en el diàleg amb la natura: sembra de cobertes vegetals, aportació de compost i de preparats biodinàmics com les infusions de plantes medicinals. Totes aquestes aportacions contribueixen a aconseguir un raïm de qualitat òptima. Són l’expressió del triangle: sol, clima, varietat.

Tant les vinyes com els cellers estan situats a Porreres.

Son Vell

Elabora només dos vins negres, un de jove i un de criança.

És una explotació agrícola tradicional ubicada a Son Macià, poble que es troba entre Manacor i Felanitx.

Cava i malvasia

Cava Raor

El cava Raor Brut Nature és dels pocs caves que es produeixen a Mallorca. Té la DO Pla i Llevant, i utilitza raïm parellada i chardonnay que conrea en terra de call vermell.

Té un 12% d’alcohol.

Tímbola

Vi de malvasia fet a Banyalbufar que recupera la tradició del poble que havia produït aquest vi dolç durant molts d’anys fins a l’arribada de la fil·loxera a Mallorca. La varietat de raïm coneguda amb el nom de malvasia dona lloc a una vinya de baixa producció i molt sensible a les malalties.

Tots aquests vins procedents de petits cellers familiars i majoritàriament de producció ecològica, els trobareu a Terranostra. Tenim una gran varietat de blancs, rosats i negres. Són tots vins de la terra, elaborats amb raïms de varietats locals i embotellats en els cellers propis.

Actualment, els trobam també a la major part de les cartes dels restaurants de Mallorca gràcies a la seva gran qualitat, que els ha fet anar guanyant de cada vegada més prestigi, però també a causa de la demanda dels clients que han reclamat vins mallorquins quan no eren a les cartes perquè, al cap i a la fi, som els consumidors els qui més podem influir sobre l’oferta dels productes.