Verdures de fulla, imprescindible que siguin ecològiques

Un hivern ple de color ens espera a la cooperativa

marisa morant Notícies

Just d’entrar a la nostra cooperativa ens acull una paradeta que ens recorda que és temps de calçots. Tots el ingredients necessaris per fer la calçotada hi són: tomàtigues de ramellet, cebes tendres ben calçades, oli d’oliva, pa, avellanes, ametles…

El color que ara predomina a la botiga és el verd, en totes les seves tonalitats: verd oliva, verd carxofa, verd api, verd bròquil, verd bleda, verd espinac i verd com el julivert.

Ah! I el verd de les cols, perquè no ens direu que no tenguin un verd ben diferent el borratxó, la col llisa, la col arrissada, les de Brussel·les, la brotonera (col bajana) o la de trinxat. Verd esperança en definitiva!

És ver que guaiten el rosat del rave, el blanc dels brots de la colflori i de les tiges dels grells, el taronja de les mandarines i aquell lila feminista de la col llombarda.

Cítrics ecològics de Mallorca
Les taronges i llimones, imprescindibles a les taules mediterrànies.

No obstant això, el verd és el protagonista. Aquest verd que fuig totalment del “blanqueig verd”, el sincer (sense cera), que ens permet assaborir els aliments tal com són, sense enganys.

Per totes aquestes raons, les fruites i verdures d’hivern s’han convertit en el producte del mes de març.

Ses Terres, el nostre principal productor

De totes aquestes formes i colors, i de la seva producció, en sap Pedro Osuna, productor de Ses Terres, Eco Bio Orgànic (Artà), que pertany a la cooperativa PEM. L’home que un dia va decidir “tocar terra” ens en parla amb coneixement de causa des de la seva màxima vinculació amb el camp.

Pedro Osuna, productor ecològic del camp mallorquí.
Pedro Osuna, junt amb una cinquantena de pageses i pagesos ecològics, ha creat una cooperativa per a la comercialització.

Respecte del projecte de Terranostra ens diu que “és una gran iniciativa i que n’hi hauria d’haver més. És un model que permet la sobirania real de les persones. Serveix per sortir de sistemes “de mercat globalitzat” que l’únic que fan es separar més el consumidor del productor. Permet a les persones agafar consciència del que és un sistema productiu real i de proximitat”.

I afegeix que “actualment la secció de ramaderia la conformen uns 30 ramaders i a la d’horta som 12 hortolans”.

És per això que podem tenir la certesa d’haver establert una simbiosi ben proporcionada entre el camp i la ciutat, cosa que encara seria fàcil d’extrapolar als pobles.

Els avantatges de les cooperatives

Segons Pedro Osuna, “segurament es podrien crear sistemes cooperatius similars en què cada persona aporta els seus coneixements i talents a la comunitat, no només en el cas de producció i distribució d’aliments sinó també en serveis, cura dels majors i infants, tasques domèstiques, etc.

La clau es saber-se organitzar. És indiferent si el grup és gran o petit. En el cas concret d’un supermercat cooperatiu ˗assegura˗, entenc que, si hi ha un compromís per part d’un volum determinat de gent, el projecte pot ser viable.

Possiblement un dels principals reptes a afrontar seria tenir un espai i la inversió inicial per a la posada en marxa, però segurament es poden trobar solucions creatives. També és un tema que l’administració pública ha de veure com a estratègic, ja que és un model sostenible i amb futur.”

Al cap i a la fi, parlam el mateix idioma i cercam “una relació més propera i per tant més transparent. Ens posam en la pell l’un de l’altre, hi ha més empatia. El consumidor entén quina és la forma de fer feina del pagès i quins són els problemes que puguin sortir. A la vegada, la responsabilitat del pagès és major. Coneix qui es menjarà el seu producte i ho vol fer tan bé com sap.”

Els productes de temporada

El nostre productor ens parla dels productes que, en aquest temps, “tot el grup fa arribar al supermercat Terranostra, com ara crucíferes (cols, bròquils, llombarda, Brussel·les, col verda (kale), colflori, etc.), productes de fulla (bleda, enciam, espinac, etc.), porros, grells, remolatxa…, i ho completam amb els productes de conservació (ceba, carabassa, moniato, tomàtiga de ramellet, etc.). També tenim fruita, bàsicament cítrics i melons d’estojar”.

En definitiva, fruites i verdures d’hivern que ens aporten vitamines, fibra, antioxidants, ferro i una gran quantitat d’energia i sabor.

El representant dels companys de producció ens fa una darrera reflexió: “Sempre he cregut que la unió fa la força i que si les coses es fan en comunitat, tenen més garantia d’èxit.”

Per tant, queda clar que és important consumir fruites i verdures de temporada i locals perquè tenen la saba de la terra i han madurat així com cal. Sense ser malmenades i collides fora de temps, com les que es destinen a l’exportació.

A part de ser més sostenible, menjar fruita i verdura del temps ens aporta un major valor nutricional, és més econòmica, evita la contaminació i resulta més saborosa. Voleu més raons?

Idò podeu venir a escoltar la xerrada que Pedro Osuna oferirà dia 10 de març a les 19 h a Terranostra.