Moltes sòcies, dia 25 de desembre, farem sopa de galets amb un bon brou, el millor de tot l’any! Tanmateix, no deixa de ser un bon moment perquè vegetarianes i omnívores optem perquè cap dels ingredients assoleixi massa rellevància, tret de…
Discret però imprescindible.
La seva presència imposa,
es coneix quan no s’hi posa.
Potser no us sembla creïble
però és un ingredient bàsic
sens ell fer brou no és possible
perquè ens aporta un toc màgic
i el seu gust, la seva olor
aporten tanta candor
que fan el cor més sensible.
Sí, ho heu endevinat, aquest cop, per a la sopa deliciosa que se serveix per Nadal, donarem protagonisme al component més humil, emperò que equilibra els gust i els greixos: l’api.
Llavors, arrels i la planta sencera, tot és aprofitable.
Centrarem, doncs, la nostra atenció en l’api i presentarem les seves propietats, per tal que, a partir d’ara, aprenguem a valorar aquest vegetal tan discret i alhora tan important de la nostra cuina.
Cal dir, en primer lloc, que d’aquesta apiàcia, s’aprofita tot: les llavors, les arrels i la planta sencera.
Aquesta planta, segons figura al llibre Guía de plantas medicinales, del doctor Josep Lluís Berdonces, té un efecte diürètic, encara que no es pot prendre en grans quantitats. Serveix també per millorar la digestió i per reduir flatulències.
Se’n pot fer un brou depuratiu juntament amb altres hortalisses com ara porro i ceba, cosa que ens pot ser de molta utilitat sobretot al final de les festes i després dels excessos que solen produir-se durant aquesta època.
Rere aquesta introducció, és el moment de nomenar la sopa de Nadal el producte del mes de desembre.
És ben vera que l’indiot, el pollastre, un trosset de carn amb os de bou, de xot o de porc es creuen protagonistes del brou, la base d’aquest plat tan característic de les festes nadalenques.
No obstant això, sense una sèrie de vegetals com és ara la ceba, la col, el pastanagó, el nap, els porros, el carabassonet, la patata i sobretot l’esmentada apiàcia, el brou no seria brou.
Aquest brou calentet que fa reviscolar l’ànima per la seva profunditat i riquesa, pel seu gust casolà, sols té sentit si hi ha la presència de l’api. Pareix mentida que un element, en aparença tan senzill, pugui enriquir un plat de la manera que ho fa l’api.
Vet aquí una recepta de brou per a la sopa de Nadal.
Ingredients:
Aigua preferiblement mineral (4 o 5 litres)
Pastanagons (2 o 3)
Nap (1)
Col (mitja)
Una branca d’api
(Si volem que el brou no sigui tan transparent, hi posarem també carabassó i patata).
Sal al gust.
Les verdures donen temprança al caldo.
Indiot (mig)
Pollastre (mig)
Ossos de porc (1 o 2)
Ossos de vedella (2 o 3)
Un tros molt petit de me
És millor bullir aquests dos grups d’ingredients en olles separades –sobretot si hi ha vegetarians a casa– perquè així podrem decantar millor les impureses de la carn amb una giradora tantes vegades com sigui necessari. Aquesta carn haurà de bullir devers dues hores a foc lent.
Pel que fa al greix, també es podrà anar llevant una vegada refredat el brou. Llavors es colarà tot i es mesclaran els dos brous, si així ho hem decidit. És millor fer el brou un dia per l’altre perquè es consolidin els gusts.
Llavors ja només es tracta de posar-ho al foc i, en alçar el bull, posar-hi la sopa, ja sigui farcida o sols els galets.
Les pilotes de carn capolada, hi diuen.
Sense menysprear la recepta de la nostra sòcia, per a les més agosarades us deixam l’enllaç de la recepta de Carme Ruscalleda; veureu que hi ha semblances entre les dues.
No oblideu, idò, posar api als vostres plats nadalencs, sobretot al brou, perquè, com veieu, a part de ser deliciós, us pot ajudar a millorar la salut.
I a taula!
Bon profit i bon Nadal!
