Un matí a Terranostra

marisa morant Notícies

Ser sòcia del supermercat Terranostra et concedeix una bona llista d’avantatges, com ara accedir a uns preus assequibles, i la conseqüència directa és un compromís en la mesura de les nostres possibilitats. Un deure ineludible és fer-hi un torn al mes. És una circumstància que es retroalimenta: dedicar-hi unes poques hores a canvi d’una cistella de la compra més econòmica –qui simplement és client suporta un cost més elevat.

L’altre matí, estava apuntada a la primera tanda, la de 9.30 h a 12 h, i hi vaig coincidir amb na Irina i en Miquel. Quasi feim un full perquè la distribució en aquestes dues hores i mitja és de dues persones a la botiga i dues al magatzem. No va ser un començament quotidià, el grup de feina tenia una reunió de treball i ens trobàrem les primeres tasques enllestides, ja havien tret de la càmera la fruita i la verdura. Per a aquesta comesa, comptam amb una carreta que ens facilita el tragí. Ens posàrem els davantals, obra del taller de costura de Deixalles i “’nem per feines!”. Va ser una jornada de reposar material. L’originalitat: reomplir els polits mobles dels productes a granel, en trobau a moltes altres bandes, d’aquest tipus?

Mentre en Miquel omplia els envasos reutilitzables de productes de neteja, m’explicava que és un fan dels productes d’una de les geleres: “No en trob a cap altra banda –m’assenyala el seitan i els diferents tipus de tofu– i si en trob, no tenen la mateixa qualitat”. “La meva filla és vegetariana i em va aconsellar el tempeh de ciurons”, continua en Miquel.

Jo ni idea del que és el tempeh, però sempre em queda l’opció de googlejar. Resulta que el tempeh es troba entre els aliments fermentats que tenen tant de potencial nutricional. Són originaris culturalment d’Indonèsia, i fermenten gràcies a un fong. La matèria primera tant pot ser soja (també en tenim) com ciurons. Tots dos feien el tercer torn des que el supermercat és obert i abans ja havien fet alguna tasca. Em duen avantatge, jo en complia el segon.

Tots tres al racó preferit de l’ampli supermercat

Na Irina és gallega, prové del sector de l’hoteleria. En aquests moments, evidentment, en ERTO: “El millor de tot és com ha evolucionat des del primer dia. Ha estat una il·lusió. A la fi és un supermercat on pots fer tota la compra. Abans em costava trobar-hi segons quin gènere. Ara ho tenc tot aquí”. Per a cap dels dos viure a barris dels quals el supermercat queda podríem dir a esquerra mà (un al Molinar, l’altre a Establiments), els suposa cap impediment: “Quan venc a fer el torn, aprofit per fer la compra”, coincideixen.

Hem de ser sincers. Miquel: “No compr ni oli ni vi. Tenc un amic que en fa” Irina: “Per les meves circumstàncies econòmiques, també tir de les botigues del barri”. I jo, com que tenc un pagès entre amateur, passional i vocacional al meu voltant, tenc productes de l’horta casolans. És que a Terranostra hi ha molt per triar, segur que trobareu alguna cosa que us robarà el cor.

D’aquesta iniciativa agosarada, en Miquel se’n va assabentar pel diari i na Irina pilotant la seva moto per Alfons el Magnànim. La meva causa d’enrolament és l’infal·lible boca a orella; procedesc del comerç just. Són dos mons que es complementen.

Ah, no m’havia presentat, som na Marisa.