Aquí teniu les eines per començar a entendre l’etiquetatge de les conserves de peix.
La Conselleria de Salut i Consum ha donat suport econòmic en l’elaboració d’aquest article.
A Terranostra hem començat a incorporar les conserves de peix. Però, com podem saber d’on ve el peix, com ha estat pescat i quina espècie en consumim?
Doncs totes aquestes preguntes no sempre són fàcils de respondre, ja que la normativa no obliga a especificar-ho, però alguna informació mig encriptada sí que la podem trobar a l’etiqueta de l’envàs. Avui ens centrarem a explicar les conserves de peix que es consumeixen més habitualment, que són la tonyina clara i el bonítol del nord.
Quina espècie és?
Comencem pel més fàcil, el bonítol del nord. A l’apartat d’ingredients, en el millor dels casos, hi trobarem especificat el nom comú i el nom científic de l’espècie. En el cas del bonítol del nord, és el que a Mallorca es coneix com a bacora o tonyina blanca, que és l’espècie Thunnus alalunga.
Però en el cas de la tonyina clara (atún claro), ja és més complicat, perquè el terme no es refereix a una sola espècie, sinó que poden ser 3 espècies de túnids diferents!
Primer miram si la llista d’ingredients ens indica l’espècie de peix que conté, que pot ser el bonítol de ventre ratllat, la tonyina d’aleta groga o la tonyina d’ulls grossos. Si no ho indica, miram el número de lot o la data de producció, i allà pot ser que n’indiqui l’abreviació en anglès (ALB, SKJ, YFT, BET).
On s’ha pescat?
La zona on es pesquen generalment és indicada per l’àrea de pesca FAO. L’Organització per l’Agricultura i l’Alimentació, la FAO, ha dividit els mars i oceans del món en diferents àrees pesqueres amb una numeració determinada per a cada zona. Les que ens són més properes són la zona FAO 27, el sector nord-oriental de l’oceà Atlàntic, i la zona FAO 37, el mar Mediterrani.
Segells de certificació de pesca sostenible i ecològica
Els segells de producte ecològic que trobam a les conserves de peix es refereixen a altres ingredients que s’han utilitzat per elaborar el producte i que no són el peix en si, com per exemple, l’oli.
Els segells de pesca sostenible sí que fan referència a la pesqueria en si, que ha passat un procés de certificació on s’ha avaluat si la pesca que es porta a terme compleix una sèrie de requisits per considerar-la sostenible a partir d’indicadors i criteris que cada certificació defineix, i que poden variar en funció del tipus de certificació. Un dels més reconeguts actualment, amb uns estàndards més transparents, és el Marine Stewardship Council (MSC), però hi ha altres certificacions, com per exemple, Friends of the Sea. En tot cas, hi ha manca de criteris unificats i moltes pesqueres artesanals que pesquen molta diversitat d’espècies no poden accedir a cap tipus de certificació.
Quant a tipus de pesca, no sol haver-ne gaire informació i, per no estendre’ns més, deixarem el tema per a un proper article.
Si teniu curiositat per saber més coses del món dels túnids i com triar d’una forma més conscient les espècies que menjam, clicau aquí.
*Aquest article ha estat escrit amb la col·laboració del Grup d’Oceanografia d’Ecosistemes (GRECO) del Centre Oceanogràfic de les Balears (IEO-CSIC).
