L’elaboració d’aquest article ha comptat amb el suport econòmic de la Conselleria de Salut.

La taronja, el mes de gener, és la fruita de temporada de les nostres contrades, la Mediterrània oriental. Aleshores, com a bons incondicionals de la premissa que estableix que consumir productes de temporada és sinònim de preservar el medi ambient i la nostra salut, establim aquest cítric com a el producte de temporada.

Durant molts de mesos podem gaudir de taronges. Poden convertir-se en unes postres saludables o, en la seva presentació exprimida, en part del berenar matiner. Les dues versions, un piscolabis entre àpats.

Taronges a la seca

El molt citat arxiduc Lluís Salvador (1847-1915) ja en parlava: “Llimoners i tarongers són conreats sobretot a les valls protegides per la part muntanyenca de Sóller, Fornalutx, Deià i Pollença, i molt poc en altres llocs de l’illa, ja que requereixen l’abric del vent i, a més, aigua abundant”.

En tot cas, gairebé segle i mig després de la publicació d’aquestes paraules, estam disposades a dur la contrària al noble de l’imperi austrohongarès.

És ben cert que la Cooperativa de Sóller proveeix Terranostra de taronges, emperò, les que són ecològiques, ens arriben de Vilafranca. Per aclarir com s’han pogut revertir les condicions que expressava l’arxiduc, ens hem posat en contacte amb Andreu Salinas, productor i, a la vegada, director comercial de Pagesos Ecològics de Mallorca (PEM).

“La taronja necessita aigua i estar a recer. Els tres productors de PEM, Toni Feliu, Pere Mindona i jo mateix, que feim taronges, tenim els camps a Vilafranca. Aquí la terra és argilosa i no ha de menester tanta d’aigua perquè conserva la humitat. Per tant, no necessitam  regar els camps”, explica Andreu Salinas.

Igual que altres productes del camp, “els tarongers ho passen malament en el moment de fer la flor perquè és primavera i pateixen la sequera”, afegeix Salinas.

El foravila de Vilafranca té, a més, altres avantatges, “els cítrics necessiten estar a recer del vent –admet Andreu Salinas– i el puig de Bonany tapa els camps de les ventades”. L’estratègica situació d’aquest turó abriga els camps de la tramuntana.

Les varietats a Mallorca

La taronja canoneta, coneguda com la taronja local, és principalment de la zona de la vall de Sóller. Al reservori de la Conselleria d’Agricultura, hi ha dos tipus de canoneta, força semblants, però que s’han descrit separadament. La canoneta etiquetada com a 1 i l’etiquetada com a 2.

Tanmateix, acumulam fins a 14 varietats de la mateixa espècie. Les passam a enumerar: alberola, cadena, Califòrnia, canoneta 1, canoneta 2, cul d’ou, extra primerenca, granito de oro, imperial, Joan Poteta, Peret, primerenca, pua i verna. Totes aquestes varietats, com també la llimonera santa Llúcia i el mandariner de fulla menuda, es conserven a la col·lecció més completa de varietats locals de cítrics, a la finca pública de Raixa.

Andreu Salinas ens parla de les varietats: “La casta de taronja canoneta és la més tardana, la que gaudim a l’estiu. També hi ha una casta molt nostra –afegeix–, les taronges de sang, la sanguinelli, aquesta tan típica que, quan l’obris, té aquesta coloració vermellenca. En tenim una vintena d’arbres per a consum propi perquè és una varietat que no es coneix”.

“Les més cotitzades per a taula són les navelate”, afirma sense dubtar-ho. La navelate és la taronja de taula per excel·lència. Sí, aquesta varietat que no té els pinyols, els quals, per comoditat, tant ens molesta separar de la polpa.

Propietats de la taronja

Són moltes les propietats i els beneficis d’ingerir taronges amb regularitat. Són ben conegudes per la vitamina C que ens proporcionen. La necessària per al dia a dia.

La fibra confereix a la taronja propietats digestives, i els flavonoides col·laboren amb les vitamines en el reforç del sistema immunitari. Les taronges són també riques en tiamina i àcid fòlic, dues vitamines del grup B essencials per a la salut del sistema nerviós.

Els beneficis

Reforça la immunitat. Són adients si estam baixos de defenses i ens mostram més propensos a patir refredats, processos gripals, al·lèrgies respiratòries o infeccions per herpes. Són antivirals i antibacterianes, i neutralitzen l’acció dels radicals lliures.

La taronja resulta també aconsellable per a persones anèmiques i dones que sofreixen menstruacions abundants, ja que la vitamina C afavoreix l’absorció del ferro.

Regula el colesterol. La pectina de les taronges ajuda a baixar els nivells de colesterol de la sang. Estudis científics recents, realitzats a partir de compostos aïllats de pell de taronja han ofert millors resultats en la reducció del colesterol LDL que alguns dels fàrmacs prescrits, i amb l’avantatge que no presenten efectes secundaris.

A més, per la seva riquesa en magnesi, que fluïdifica la sang i evita la formació de coàguls, protegeix del risc de patir trastorns cardiovasculars i vessament cerebral.

Prendre taronges amb regularitat és també recomanable per a prevenir varices i hemorroides, ja que protegeixen els vasos sanguinis i afavoreixen una bona circulació.

Benestar digestiu. Un altre dels beneficis de les taronges per a la salut és que actuen com un regulador estomacal i intestinal per a alleujar els espasmes gàstrics i les digestions lentes i pesades o dispèpsies. Així mateix, resulten carminatives en els qui són propensos a patir gasos, inflor abdominal i flatulències. Com que és lleugerament laxant, convé igualment per a problemes de restrenyiment.

Ossos forts. Com a font de vitamina C i calci resulten molt adequades per a protegir els ossos i la dentadura. Es recomanen molt especialment per a enfortir les articulacions i reduir la inflamació de l’artritis reumatoide i l’artrosi.

Elimina impureses. Les taronges afavoreixen l’eliminació d’àcid úric a través de l’orina i són depuratives. Prevenen la formació de pedres en els ronyons i infeccions en les vies urinàries, com la cistitis.

Pel fet d’estimular les funcions depuratives del fetge i els ronyons, i pel seu escàs valor calòric, resulten vàlides per a aprimar-se.

Anticàncer. Pel seu efecte antioxidant, alguns estudis científics vinculen el consum regular de taronges amb la possibilitat de reduir el risc de patir determinats tipus de càncer, com el d’estómac i el de còlon.

Moderació en cas d’acidesa. Les taronges, com a cítrics, tenen el seu punt d’acidesa. Per això, malgrat les seves propietats i beneficis, prendre’n en excés pot comportar problemes si hom és procliu a patir acidesa estomacal, i aquesta mateixa acidesa pot tenir efectes adversos sobre la placa dental.

Origen de la taronja

La taronja dolça té l’origen a l’Extrem Orient, des de la Xina a la península Malaia, encara que hi ha qui el situa concretament al Vietnam. Es relacionen les taronges amb els fruits daurats del Jardí de les Hespèrides de la mitologia grega.

El seu cultiu es va estendre per tot l’Orient i els àrabs la varen introduir a Europa a través d’Espanya, en el segle X. El mateix Colom, en el segon viatge, en va dur llavors a Amèrica, a l’illa de la Hispaniola (Haití i República Dominicana).

Usos a la cuina

Emfatitzam que la millor manera de gaudir de l’aroma i delicadesa de les taronges és menjant-ne al natural, com a fruita de sobretaula, o bé com a suc. Però també es pot aprofitar a la cuina.

La ratlladura de la pell de taronja pot substituir la de llimona en moltes receptes com ara natilles, púding de llet, etc. Els grells es poden incorporar a amanides amb créixens, endívies, remolatxa, ceba, canonges, escarola i altres fruites.

En cuinar, tant si es tracta de postres dolces com de plats salats, es poden especiar amb canyella, cardamom, gingebre, estragó, etc. Combinen molt bé amb xocolata amarga i garrova, i són imprescindibles dins la macedònia, a la qual atorguen suculència i textura, a més d’ajudar perquè altres fruites com el plàtan no s’ennegreixin.

En tot cas, a aquest article de la revista Cuerpomente trobarem receptes inspiradores.