Aquesta és una recepta molt especial, tant per allò que representa, com pel seu sabor i propietats.
No hem fet cap descobriment –ni prop fer-hi–, es tracta d’una de les receptes més antigues que es puguin trobar a les nostres contrades.
Tot i que la magrana és l’ingredient protagonista de la nostra presentació, no podem desmerèixer l’endívia o la lletuga, amb les seves distintes variants, que pot acompanyar-la.
Direm, també, que a més d’aquests dos elements bàsics, n’hi hem afegit una partida més que hi combinen com l’anell al dit.
Les passes a seguir
Vegem les passes que hem de seguir, tot i que la recepta és molt senzilla:
En primer lloc partim cap a Terranostra i hi compram els dos ingredients bàsics, que esdevindran, per començar, un plaer per a la nostra vista.
Poques coses hi ha més suggeridores que una magrana, una ‘poma amb grans’ com es diria etimològicament parlant: malum granatum.
És ver que exteriorment sembla una poma amb corona. Aquest detall de la corona no va passar gens desapercebut als orfebres jueus, que es diu que s’hi inspiraren per “dissenyar” les corones.
Una altra història que es conta és que els egipcis, a l’hora d’enterrar els morts, també hi incorporaven magranes com a símbol d’amor, poder i abundància.
Les magranes són també molt presents a la cuina medieval, juntament amb les ametles.
Seguint el fil de la ‘poma amb grans’, uns grans summament agradables tant per a la vista com per al paladar, cal fer un petit incís:
Per tal que aquests grans quedin intactes i plens d’integritat, si us plau, no pegueu cops a la magrana, no s’ho mereix. Esflorau-los delicadament i decantau-ne la pell blanquinosa amb els dits.
És cert que els dits quedaran un poc tacats perquè el suc de la magrana pren un color rovellat en contacte amb la pell, però per a això tenim la llimona, que, a més de servir-nos per netejar els dits, aportarà especial aroma al plat.
Fins aquí tendríem la base d’aquest plat, ideal per acompanyar carn en dies assenyalats com és ara Nadal o Cap d’Any, i que a la vegada ens ajudarà per desembafar dels plats greixosos que solen abundar per aquestes dates. Tot plegat fa que aquesta ensalada esdevengui en el Producte de Temporada.
La cultura, un ingredient especial
Sempre és bona idea acompanyar els aliments amb cultura, per tant, manllevarem unes paraules al poeta Josep Carner; vet aquí la darrera estrofa de «Les magranes flamejants». Llegiu aquests quatre versos i veureu que no es pot dir millor:
I despullant, de dia, les hortes i els jardins,
en premi de les teves volences sobiranes,
tos temples ornaria de flamejants magranes
que, ben ferides, llencen un xàfec de robins.
Josep Carner
Els fruits saborosos
Es tracta de l’ofrena que fa la dona d’Alcides a Hera com a agraïment per haver revifat la passió sexual. Ja sabeu, doncs, un dels “poders” atribuïts a la magrana.
Què hi afegim més
Però el cas és que continuam trescant per Terranostra mentre aprofitam per donar les «bones festes» a amics i coneguts –què té el nostre súper que sempre ens du a trobar-nos amb gent que apreciam?–, i s’hi crea un clima tan càlid i entranyable que convida a quedar-hi. És ver, la gent no frissa. De vegades ens recorda la botigueta del poble on anàvem “també” a comprar, però significava molt més. La confiança és importantíssima i fa el menjar més bo. (Ah! i si ets soci no cal treure ni la targeta ni la cartera, i això fa passar un guster!).
Idò mentre feim el petit recorregut ens revé que si compram un formatge ben curat, uns pinyonets i un poc d’oli verge, acabarem d’arrodonir el plat.
Un formatge ben curat i uns pinyonets ens farà arrodonir el plat.
Això és mel! Ah!, aquesta paraula m’ha fet pensar que un rajolí de mel (de Mel vici, per exemple) tampoc no li aniria gens malament.
Vegem ara què ens aporta tot aquest menjar
La magrana és coneguda per les seves propietats antioxidants, antiinflamatòries i nutricionals. És considerada un superaliment. Té potassi i vitamines A, B i C.
I ja sabeu la dita que surt a les rondalles per dir que qualcú és molt viu: «El dimoni ets!»
Idò aquí teniu una informació addicional: El dimoni cucarell va néixer en temps de magranes… I si menjam magranes, tendrem més sans els ossos, la pell, la vista, la panxa i les frontisses! Diuen que fins i tot fa fugir el mal humor!
Bones festes!
