Aquest article compta amb el suport econòmic de la Conselleria de Salut.
Fent contrapès a les tendències de la cuina, valoram la senzillesa de la nostra cuina ancestral. L’ensalada que basta amanir pebre verd, tomàtiga i ceba blanca. Per tant, recuperam el saludable trempó.
Cada cosa a son temps i d’estiu cigales. I trempó, hi podríem afegir. Tal com diu la dita, tots els productes de temporada són millors.
Hem triat el trempó com a producte de la temporada d’aquest estiu perquè…- Qui no ha sentit la sensació agradabilíssima de menjar el primer trempó de la temporada? És una delícia!
Quin gust que passam d’un bon trempó d’estiu, amb un mulladet pa ben atapeït…
Ah! I tot de Terranostra, des d’aquell pebre, el color del qual no es pot confondre amb cap altre, a aquella tomàtiga i aquella ceba -que els mesos de juny, juliol i agost no tenen, ni molt manco, el mateix gust que els mesos d’hivern o de tardor- passant per l’oli verge i el polsinet de sal i un poc de pebre bo.
Clar que hi podem afegir molts més ingredients, cada casa té el seu, però així de senzill és mel.
La gràcia – a part de cercar els ingredients més nostrats km 0 i ecològics – està en fer els daus molt petits, a fi que tots els gusts es vagin combinant per formar una harmonia perfecta.
Explosió sensorial
Tots els sentits hi intervenen: Els ulls gaudeixen de veure aquella policromia fresca talment un camp de roselles amb la verdor de l’herba de fons i altres tantes floretes blanques.
L’oïda sent el crec- crec que fan els distints ingredients, el paladar sent el tacte de les distintes textures i el gust de barreja fresca i saborosa. L’olfacte percep l’oloreta de la verdura barrejada amb l’oli fa que se’t faci la boca aigua.
Però, a part del gaudi que ens proporciona aquesta menja, ens aporta molts nutrients que afavoreixen el manteniment saludable del nostre cos.
Els nutrients
El pebre verd és ric en vitamines A i C, potassi, fòsfor, calci i magnesi. És font de fibra i millora el trànsit intestinal. Té una acció diurètica i és antioxidant.
La tomàtiga és un dels aliments propis d’una dieta saludable, en realitat és una fruita i té moltíssimes varietats.
Aporta vitamines, sobretot del tipus B i antioxidants.
Durant els mesos d’estiu, com que és fruita del temps, és molt més saborosa i carnosa.
La ceba té moltíssimes propietats, de fet hi ha llibres sencers dedicats exclusivament a aquest aliment. També té, com la tomàtiga, un gran percentatge d’aigua. Reforça el sistema immune, és bona per als ossos i per al sistema respiratori, És rica en vitamina C i àcid fòlic
L’oli d’oliva, amb el qual trempam aquesta ensalada tan mallorquina, també ens aporta greixos bàsics essencials, protegeix la pell, augmenta el colesterol bo i és ric en vitamines.
Com veieu, menjar un bon trempó aporta moltíssims beneficis, ara bé: vius amb la sal i sobretot amb la quantitat de pa que fa menjar. Qui no ha gaudit d’aquells mulladets de pa dins l’oli del trempó?
Recepta de la coca de trempó
Un trempó el sap fer tothom, el secret és sols fer els trossets petits perquè les gusts es barregin bé, però per fer una coca de trempó hem de seguir unes pautes que faran que sigui autèntica i com més nostrada millor.
Ingredients:
Tots els ingredients que hem de menester per elaborar aquesta recepta els podem trobar a Terranostra. Són autèntics, del nostre camp i no estan tractats químicament, per això són molt més saborosos
- Oli (un tassó petit)
- Aigua (un tassó petit)
- Farina (la que es begui. Sol ser un mig kg)
- Trempó (veure preparació a l’inici)
-
- – Oli (un tassó petit),
-
- – Aigua (un tassó petit).
-
- – Farina (la que es begui, un mig kg).
“El farcit”.
Una vegada fet el trempó posam dins un ribell un tassonet d’aigua teba (que no arribi a bullir) i la mateixa mesura d’oli, hi afegim la farina fluixa que es begui ja tenim la pasta feta. És senzillíssim sols hem de tenir esment a la temperatura teba de l’aigua.
A l’hora de fer la pasta, també és important la temperatura de les mans, si les tenim calentes, la pasta serà més fàcil d’obrar.
Quan tenim la pasta feta, l’aprimam amb un aprimador sobre un paper de forn a fi que quedi quant més fineta millor.
Hem comprovat que quant més antiga és la llauna més autèntic té el gust aquesta menja. A vegades pensam que hi ha llaunes que la saben tant llarga que quasi sabrien fer la coca totes soles.
A punt d’enfornar.
Es cou uns minuts la pasta i llavors es treu del forn i s’hi afegeix el trempó ben estès, seguidament s’hi posen, ben repartits, trossets de sobrassada.
Es posa al forn amb foc de davall a un 180 graus durant uns 15 minuts (depèn de com de prima ens hagi quedat la coca).
S’atura el forn i es deixa un poquet dedins perquè s’acabi de coure.
Es treu i es deixa refredar un poquet. Ja es pot servir.
Ja podeu fer tallades.
Bon estiu i bon profit!
Fotos: Francesca Cabot
