fbpx

Aquest article compta amb el suport econòmic de la Conselleria de Salut i Consum.

Quan arriba la temporada d’estiu sempre tenim el dilema de quina crema hem de triar. Actualment, ja sabem que no basta només fixar-nos en l’índex de protecció segons el tipus de pell i el temps d’exposició, també cal parar esment a altres indicadors. Un, de fonamental, és quin mal pot fer a la vida marina la contínua dissolució d’aquests ungüents que empram els banyistes al mar i als oceans. Per tant, les cremes solars es converteixen en el Producte del Mes de Maig.

La base científica

Inclinar-nos per una crema solar Ocean Friendly –respectuosa amb la vida marina– té una base científica demostrada. I no cal cercar investigacions fetes a platges llunyanes. El 2013, La recerca dels científics David Sánchez-Quiles i Antonio Tovar-Sánchez, de l’IMEDEA (CSIC-UIB), ja va estudiar l’aigua de les platges de Peguera i Santa Ponça, habitualment repletes de banyistes durant l’estiu, i del cap de Ses Salines, amb poca presència humana. A les platges de Calvià es va detectar a l’aigua quatre dels principals productes químics utilitzats en els filtres solars comercials.

L’investigador del CSIC Antonio Tovar ho explicava així: «Les cremes solars són una solució eficient per als danys que provoca la radiació ultraviolada sobre la pell. No obstant això, part d’aquests cosmètics són alliberats a la mar durant el bany, reaccionen amb la radiació ultraviolada de la llum solar i generen un fort agent oxidant, el peròxid d’hidrogen, que resulta nociu per a les microalgues marines».

No de bades, els estats d’Austràlia, Hawai, Florida o el petit arxipèlag de Palau a l’oceà Pacífic han prohibit les solars que contenen una sèrie de components químics amb la finalitat de preservar la flora marina i fonamentalment els esculls de coral, que paulatinament es van emblanquint.

Part de la solució que planteja la recerca de Sánchez-Quiles i Tovar radica en la necessitat que es duguin a terme esforços coordinats entre la indústria cosmètica i els científics per obtenir un equilibri que garanteixi salut i ús sostenible del medi ambient.

Què exigeix Terranostra a les solars

En aquest sentit, Terranostra ha estat resolutiu en la tria dels protectors solars pel que fa al respecte a la vida marina, atès que el nostre entorn geogràfic és un arxipèlag amb 160 km de platges. Les solars de Terranostra tenen Certificació Bio perquè s’elaboren amb fórmules “netes”, sense derivats d’origen petroquímic ni silicones no biodegradables. És a dir, no tenen una pantalla química.

Les pantalles han de ser minerals per evitar la dissolució contínua de components químics de la pell humana a les aigües marines.

És bàsic que les pantalles siguin 100% minerals per evitar aquesta dissolució contínua de components químics de la pell humana a les aigües marines. Les pantalles han de ser químicament inertes. A més, cercam altres principis: una eficàcia constant, tant pel que fa a la intensitat de la llum, com a les altes temperatures.

Gràcies a aquesta barrera física o mineral, estam protegits contra els raigs UV que produeix la reflexió. Igualment, és important obtenir una protecció immediata i no haver-nos d’untar la solar amb antelació. A més a més, una eficàcia durant 20-30 min després de l’ús sempre és d’agrair.

Les cremes que decidirem tenir als nostres lineals tenen propietats antioxidants provades i optimitzades perquè neutralitzen els radicals lliures quan protegeix les cèl·lules de la pell, a més del seu ADN. Al cap i a la fi, hem cercat prevenir l’envelliment prematur de la pell que provoquen els raigs solars.

Si feis un tomb per Terranostra, podreu triar entre tota una gamma solar que es classifica en: SPF50, SPF50 adaptada a les dones embarassades i lactants, com també als nadons i infants –totes dues sense perfum– i SPF30. A més dels bàlsams labials, les cremes solars de colors i el format esprai -tots tres SFP30-.

Fotos: Santiago Muñoz