És fàcil fer costat als pagesos amb les ametles perquè són bones per a la pell i el cor; enforteixen els ossos i aporten ferro, vitamines, calci… Millor menjar-les crues. D’aquesta manera les ametles es converteixen en El producte del mes d’octubre.
És poc agraïda i dura la tasca d’anar a tomar ametles i rebentar esquena i musculatura. Hauríem de posar cura a aquest problema que hi ha perquè a l’hora de cobrar el pagès pateix els danys, i quan compra, el ciutadà s’hi ha de posar la mà; qui s'endú tots aquests guanys?
La resposta és, ni més ni menys que l’intermediari.
És per això que cobra sentit l’existència d’un supermercat cooperatiu com Terranostra, on productors i consumidors poden establir una relació directa i aprofitar tots els beneficis d’aquest fruit sec tan propi de Mallorca i fer que cobri el valor que li pertany.
Així com el preu de la garrova –que també es toma per aquest temps– ha augmentat i val la pena arreplegar-la, l’ametla es paga a un preu indigne i insignificant. Es ven, en canvi, a preus desorbitats. És aquest desequilibri el que s’ha d’intentar evitar!
Arreplegar-les, laboriós i ardu. 
Llestes per encetar.
Els seus beneficis
I són tantes les propietats de l’ametla i dels fruits secs d’aquests temps, que valen el seu pes en or.
Les ametles són molt beneficioses per al nostre organisme. Enforteixen els ossos i són bones per a la pell.
Aporten ferro, vitamines, calci… Són riques en fibra, proteïnes i greixos saludables.
La millor manera de menjar-les és crues, però torradetes són delicioses.
Es diu, també, que són bones per al cor.
Les tenim tan a mà i són tan nostrades, que és impossible no menjar-ne.
A més a més, són bones de totes les maneres, la cuina popular de les Illes compta amb infinites receptes fetes d’ametla. En arribar Nadal farem un especial de receptes: llet d’ametla, tambor d’ametla, brou de nadal d’ametles, torró cru i cuit…
De moment ens centrarem en el gató, del qual hem gaudit tot l’estiu amb un bon gelat també d’ametla.
Vet aquí la recepta de na Salut, una gran mestra, gran cuinera i gran persona. És una recepta que, per força, ha de ser saludable.
El gató de na Salut
Ingredients:
200 g de sucre
200 g d’ametla capolada
6 ous
Elaboració:
Mesclar els vermells de l’ou amb el sucre fins a aconseguir una pasta blanquinosa.
Afegir-hi l’ametla.
Batre els blancs dels ous fins que hagin pujat bé.
Incorporar els ous ben pujats a poc a poc i pegant cops amb l’espàtula perquè hi entri aire.
Untar el motlle amb un poc de saïm o mantega.
Cocció:
5 minuts a 220 graus.
1 hora i 15 minuts a 150 graus.
Don fe que és boníssim!
És curiós el nom d’aquestes postres, suposam que l’origen és del francès gâteau, encara que el nostre sigui més específic i sempre d’ametla.
Què en diu la cultura popular?
És tanta la tradició de l’ametla al nostre redol, que hi ha infinitat d’expressions i contarelles envoltant d’aquest fruit.
Com és ara, la cançó per designar algú del grup:
“Ametlleta torradeta del pa torrat qui ha feta la bufeta té el cul foradat.”
Quan una cosa és gairebé impossible, però passa, com per casualitat, es diu que és com “Una ametlla que s’adreça”.
Quan demanen qui comanda se sol dir: “Qui és l’amo de les ametles?”.
Pel que fa al procés de maduració de l’ametla també hi ha refranys i frases fetes que indiquen l’estat de l’ametler segons l’època: “Flor de gener, no omple el paner”. Aquesta dita fa referència al fet que si la flor surt en temps de gelades, cau i no fruita.
En relació amb aquest fet, quan pel febrer hi ha els ametlers en flor, cosa que només és comparable a la festa japonesa de la floració dels cirerers, també hi ha una tradició entre els pagesos que fa que estigui molt mal vist arrabassar branques a l’ametler per decorar la casa. Se sol dir: “Tot això són ametles que es tuden, senyal que no són teves.”
“Per l’Ascensió, ni ametla ni ametló”, és una de les altres dites que fa referència al procés de maduració: fins al final d’agost no es poden tomar.
Per acabar, recordarem les paraules del poeta Josep Carner quan diu.
“[…] ametlles duradores, ametlles delicades
que amagueu les blancors una mica arrugades
en els vostres velluts suaus i fredolics.”
