L’elaboració d’aquest article compta amb el suport econòmic de la Conselleria de Salut.
Saber quin percentatge dels guanys és per la pagesia i quins per a la distribució ens enforteix com a consumidores.
Dos dels valors sobre els que es fonamenta el projecte de Terranostra és la justícia i la transparència. El primer què ens ve al cap quan parlam de justícia i consum és el comerç just. Què significa comerç just? La justícia alimentària té moltes connotacions. Una d’elles és què es paga al productor un preu just pel producte generat, tenint en compte que produir aquest bé representa un cost en temps, diners i feina per a aquell ha invertit per a produir-ho.
La nostra transparència en els preus
Això òbviament, té una repercussió en el preu. Un preu just és un preu que té en compte aquest esforç que ha fet el productor i que li permet viure d’aquesta explotació i continuar mantenint-la. Aquesta acció tan senzilla contribueix alhora, a mantenir les explotacions agrícoles vives i en el cas de Mallorca, a mantenir el paisatge rural tan típic i que agrada tant a tothom.
El preu que arriba a Terranostra, és doncs fruit d’una negociació directa amb el productor, amb qui s’arriba a un acord que permet establir un preu just pel productor i assequible pel consumidor. Aquesta diferència entre el preu que marca el productor i el preu que finalment paguem les sòcies del súper és el marge que permet a Terranostra mantenir-se i oferir un servei de qualitat. Aquest marge és variable en funció del producte, però en el cas de fruita i verdura el 81% del preu que paguem per un producte, se’n torna al productor i el 19% es queda a Terranostra, com a intermediari.
Tot això, que pot parèixer molt senzill d’entendre, no sempre és tan evident en el cas dels altres supermercats. A la seu de la PIMEM, la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos, la COAG, juntament amb Unió de Pagesos, va presentar les dades que feien palès els enormes marges de benefici que s’enduen les grans superfícies sobre els productes agrícoles, que arriben a multiplicar per 10 el preu que ells paguen al productor. De manera que els baixos preus que aquestes paguen als productors, sovint per sota del preu de cost, no els reverteixen en els preus que paga el consumidor final, que no paren d’augmentar, sinó en les seves butxaques, augmentant els seus marges de benefici a costa de tothom (productors i consumidors finals).
L’abisme en el preu final dels aliments
En alguns productes el marge que es queden els intermediaris és brutal: un 979% del preu de les taronges, un 297% del preu de la carn, un 845% del preu de les llimones, un 585% del preu de les cebes, un 502% del preu de l’all… Segons la COAG, “l’agricultura espanyola està avui segrestada i és presa dels interessos d’unes grans comercialitzadores que sols admeten una negociació simbòlica o publicitària de preus”.
Els efectes d’aquestes dinàmiques comercials tan injustes són les que contribueixen, precisament, a posar en perill moltes explotacions agrícoles i a l’abandonament del camp.
Les entitats del sector fan una crida a denunciar els “abusos de poder” d’aquestes grans cadenes, però per tal de denunciar aquestes pràctiques abusives, es necessita informació. Aquí tenim precisament, una altra de les pràctiques “perverses” dels grans supermercats. La manca de transparència d’aquestes grans cadenes, que amaguen tota aquesta informació al consumidor amb el bombardeig de publicitat sobre ofertes, dificulta arribar a conèixer realment si una oferta és realment una oferta i sobretot, per què és una oferta.
Un consum responsable significa pensar per què un determinat producte té un determinat preu, i sobretot, significa reclamar més transparència i interessar-se sobre com ha estat produït, com ha arribat al supermercat i com es distribueix el preu que en pagam.
