La modalitat de torn fix o de caixa ja fa 6 mesos bons que es va implantar a Terranostra. Més d’una vintena de sòcies passen o han passat a dedicar dues hores setmanals a posar-se davant la caixa i la bàscula del súper, per alliberar-ne les dues sòcies treballadores.
No oblidem que en Lluís i na Montse s’han fet càrrec de les gestions, que són moltes i diverses, que abans feien entre tres persones, arran de la partida de na Caro.
Ens conten l’experiència
És el moment de donar-los veu i que ens contin l’experiència. Per tant, hem recollit el testimoni de tretze sòcies de torns de caixa: na Marie Gràcia, n’Àngels, na Beate, n’Anna, n’Ali, na Catalina, na Cristina, na Mila, na Sílvia, en Tomàs, na Núria, en Xavier i na Mercè. Igualment, parlam de na Sílvia, na Teresa i na Beth.
La majoria de les sòcies sent més seu el projecte, se’n sent més part integrant i valora especialment la comunicació propera amb altres sòcies. En general la resposta ha estat d’agraïment, de satisfacció.
«El súper és un poc més meu», ens diu na Marie Gràcia. «Em sent molt bé de contribuir-hi un poc més».
Àngels.
«Vull implicar-m’hi més i vull conèixer el procés dels productes, amb profunditat», comenta n’Àngels.
Na Beate afegeix: «M’agrada estar de bon rotllo amb la gent i aprendre com es diuen els productes en català».
N’Anna valora: «Hi conec gent afí i també conec millor els productes locals». «Tenc més sentit de comunitat, a més valor aprendre mallorquí i la cultura gastronòmica», diu n’Ali.
Na Catalina opina que: «És una manera de participar que em funciona molt bé. M’agrada més la tasca de supermercat, el contacte amb la gent i la feina manual que fer feina a les comissions. També m’oblig a comprar setmanalment. No he d’estar pendent de quan em quadra el torn mensual», afegeix. Na Cristina parla de «satisfacció personal». Mentre que na Mila diu que a Terranostra «hi ha un ambient agradable, humà».
Na Sílvia comenta: «Conec de més a prop els altres socis, els productes, el funcionament del súper».
En Tomàs no pot ser més eloqüent: «M’encanta estar de cara al públic. Així puc conèixer els altres socis i sòcies, i hi puc establir contactes».
Ruth.
Na Núria valora, a més del contacte amb les sòcies i clients, «conèixer millor els productes i els seus usos, veient què compra la gent».
En Xavier posa l’accent en el cooperativisme. Participa en una cooperativa de consum, després d’haver estat tota la vida laboral a una d’ensenyament.
«Saber-me útil en un projecte necessari», així veu na Mercè la seva participació en aquesta iniciativa.
Na Ruth forma part d’aquests torns aleatoris, és a dir, fa equip amb una altra sòcia. Mentrestant, la cercatalents de na Montse s’ha adonat que na Ruth és una gran il·lustradora. De fet, és l’autora de les darreres il·lustracions que tenim per la botiga.
El parer de les sòcies treballadores
Com en tot relat periodístic, és obligat contrastar la informació: vegem ara quin és el parer de les sòcies treballadores, què en pensen na Montse i en Lluís.
«Tenim més proximitat amb les sòcies, som més comunitat, més cooperativa», respon na Montse, sense embuts. «Per exemple, divendres passat, en haver abaixat la persiana, vàrem anar a s’Escorxador a prendre unes cervesetes».
«Seria inviable mantenir el supermercat cooperatiu sense totes les sòcies que fan els torns de caixa», afirma rotund en Lluís. «Na Montse i jo hem hagut d’assumir un 50 % de comandes més i així podem dedicar-hi unes 3 hores d’oficina. A més, quan rutllen els torns mensuals, ens va fantàstic», conclou.
Montse i Lluís, al 3r aniversari.
Les sòcies han fet el súper més seu i prenen la iniciativa. «Per exemple –continua na Montse–, na Teresa, que és una fanàtica de l’ordre, s’espavila per deixar-ho tot endreçat». I na Sílvia, sòcia també de Cine Ciutat, ha propiciat que el documental Food Coop, el supermercat cooperatiu que va néixer a Brooklyn el 1973, bessó de tots els supermercats cooperatius europeus, es torni a projectar a Cine Ciutat.
El contacte inicial amb Terranostra
Atès aquest grau d’implicació, ens ha picat la curiositat sobre com va ser el seu contacte inicial amb la nostra cooperativa de consum.
En primer lloc, els hem demanat quina havia estat la motivació per vincular-se a Terranostra. I, encara que les respostes han estat en la mateixa sintonia: canviar el món des de l’opció de compra responsable, opció ecològica i local…, cadascuna de les sòcies ha fet esment especial a un aspecte o un altre. Entre tots surt una imatge al trencaclosques d’allò més completa.
N’Àngels i na Sílvia parlen de la coincidència de valors, mentre que na Marie Gràcia recalca el pes de la col·laboració i del col·lectiu, de les relacions humanes. També en Xavier subratlla el valor cooperativista, ja que procedeix d’una cooperativa d’ensenyament.
El cooperativisme és el principal factor per a en Xavier.
Per la seva banda, na Beate i na Mercè destaquen la possibilitat de canvi de sistema econòmic des d’avall i la valoració del treball dels pagesos, com també els salaris justos, en què coincideixen na Mila i en Tomàs.
També n’Anna recalca la importància de l’agricultura ecològica a preu assequible. Na Núria aporta la importància de canviar el món, canviant els hàbits propis. I clar, com a consumidors no podem deixar de banda la qualitat dels productes que ens nodreixen. Aquesta és una de les aportacions de na Catalina i n’Ali, que coincideixen amb na Núria en el fet d’afavorir el producte a granel, sense envasos.
Quina motivació tenen les sòcies
Pel que fa a la motivació per apuntar-se als torns de caixa, totes les sòcies han respost com una sola persona: ajudar que Terranostra, el projecte d’un supermercat autogestionat, continuï endavant i creixi. No debades una de les nostres consignes és «Hem vengut a col·laborar».
Ja ho veis. Animau-vos a ser més presents a Terranostra. Cadascú de la manera que pugui: torns mensuals, setmanals, comissions, aportacions esporàdiques de tota casta. També us podeu afegir al grup de Telegram Feim Terranostra per quan hi ha una incidència. Tot suma i el supermercat, així com el projecte global, és nostre!
