Aquest cop insistim en un dels pilars fonamentals de Terranostra, el Feminisme, concretament de l’Ecofeminisme. Serà de la mà de Yayo Herrero, referent en aquest camp. Les seves paraules són ja una declaració de principis:
“L’economia d’Occident va evolucionar divorciant-se de la Terra, somiant amb un planeta inesgotable, alimentant la promesa que era impossible viure sense dependre dels béns de la Natura, flotant per sobre i per fora de la trama de la vida.”
La societat líquida
Som molts els que percebem que és difícil mantenir uns criteris clars a una societat canviant com la nostra: una societat líquida. A l’Enciclopèdia catalana hi ha una entrada que la defineix així: Trànsit d’una societat institucionalitzada a partir de valors sòlids, repetitius i perennes a una societat −l’actual−, en la qual predominen estructures socials més volubles, flexibles i menys perdurables en el temps.
El ciutadà actual es mou a unes coordenades que exigeixen flexibilitat. Tant de moviment ens pot fer sentir un cert vertigen. És per això que hem de cercar fonts d’inspiració per tenir clar cap a on anam i de quina manera.
Una forma de veure una mica més clar és la lectura d’obres de persones de contrastada solvència, com és el cas de l’antropòloga, enginyera tècnica agrícola i educadora social Yayo Herrero, reputada ecofeminista. Al seu petit assaig Ausencias y extravíos (2021) fa un retrat de la situació actual, mirant-la de forma lúcida i crítica. Per a les cites seguiré la traducció catalana de David Fernàndez i Marina Garcés, Absències i pèrdues (2023) de la Cooperativa editorial Sembra Llibres.
Els traductors adverteixen del contingut bàsic de l’obreta: “Yayo Herrero fa temps que ho escampa als quatre vents, amb la seva habitual capacitat de síntesi: el capital li ha declarat la guerra a la vida. I la que ens espera, a la deriva dels nostres dies, si no fem res per evitar-ho, revertir-ho i capgirar-ho. El futur fa por, però sense por, com avisa la Yayo, sense por no hi hauria resposta ni imaginació possible davant els perills del nostre temps”.
La pensadora Herrero exposa que tot, totes i tots som natura. Igualment, ens parla de la importància de l’activisme local, cosa que Terranostra n’és conscient.
Algunes idees bàsiques i Terranostra
1. Importància del treball en equip
Robin Dumbar parla del cervell social: les persones resolem els problemes relacionant-nos amb els altres. La sociabilitat ens ajuda a sobreviure. La resposta a la por fa possible una dimensió social. Qui pot negar que a Terranostra hem fet una aposta clara pel col·lectiu?
2. Gestió de la por
Vivim en una societat atemorida i és paradoxal l’actitud de no voler generar por quan es fan anàlisis realistes de la situació. Yayo Herrero insisteix en el fet que la por permet detectar els perills i posar en marxa solucions per afrontar-los.
El capitalisme genera pors a la societat (crisi econòmica, pandèmia, terrorisme, guerra…), quan la seva única por real és no augmentar el benefici.
La conclusió és que hem de “mirar la realitat cara a cara i esforçar-se perquè altres també la mirin. Ser valent és intentar teixir amb altres un fil que lligui el reconeixement de la violència, la por i el dolor amb una resistència que s’entesti a transformar-los en vida i alegria. Molta por i més valor, es titula el capítol on Momo -heroïna de la narració juvenil- s’enfronta als homes grisos. Una altra vegada, la lucidesa i el col·lectiu són essencials. Des de Terranostra feim una aposta clara per l’anàlisi de la realitat i per la cooperació amb altres entitats socials alternatives.
3. Consciència de finitud dels recursos i solidaritat
L’infinit matemàtic no és aplicable als recursos naturals. L’economia capitalista, fonamentada en el Racionalisme del segle XVIII, en principi estava enfocada en matèries vives (lli, cànem, fusta, llana, seda, cuir…) i gairebé no generava residus. La revolució industrial trenca amb l’organicitat. Les matèries mortes es converteixen en matèries primeres. L’expansió econòmica creix de forma exponencial.
Al segle XIX, l’economia se separa del món físic i les matèries són substituïdes pels diners. En cap moment es fa la resta dels recursos manllevats a la Natura i de la proliferació de residus. “I com més perd [el capitalisme] la capacitat de mesurar el que desapareix [aigua, arbres, minerals, animals i persones sacrificades], menys capaç és de frenar. El capitalisme renega dels límits i es torna fanàtic del creixement.”
“És greu confondre la producció [generació, multiplicació] amb l’extracció [resta]”. Fins i tot les energies renovables fan servir minerals extrets de la natura i que ja escassegen.
Parlant d’operacions matemàtiques rebutjades pel capitalisme -la resta i la divisió-, diu la Yayo:
“Aprendre a restar allò que es destrueix és condició necessària per fer visible el deteriorament i treballar per evitar-lo. Vull sentir que em dol el que es resta. Les vides humanes, animals i vegetals descartades, les zones sacrificades.
Aprendre a dividir entre els que som ajuda a pensar en quina vida pot ser aquella en la que hi capiguem totes i no deixem ningú enrere. Quant queda i a quant toquem són preguntes polítiques centrals.”
Així doncs, reutilitzar (venda a granel), reciclar (compostar el que es perd), tenir cura de la terra com fan els productors ecològics que ens assorteixen, emprar productes de neteja que no enverinin el nostre entorn ni els nostros cossos, privilegiar els productes de Comerç Just… Aquesta és la nostra contribució des de Terranostra.
4. Coneixements i sabers. Les cures
La ciència moderna s’allunya de la natura, vol dominar-la. En arribar al segle XX, amb la Teoria de la Relativitat es posen en dubte les relacions racionals de causa-conseqüència: “Les relacions no eren lineals. A la mateixa causa, no sempre se succeïa el mateix efecte. Sinergies, realimentacions positives i negatives, atzar, caos… La vida progressava entre l’estructura i la sorpresa.”
La pensadora ecofeminista passa a parlar d’altres sabers, no “científics” ni valorats a la societat patriarcal: “Sabers que no s’anomenen coneixement. Vincles i treballs invisibles, la contemplació dels quals avorreix” [es refereix a la pel·lícula Roma].
“Necessitam molta ciència -natural i sobretot social- que pensi en la natura des de dins, sense intentar dominar-la, aliant-s’hi. Unes ciències terrícoles capaces de desaccelerar els excessos comesos per la mateixa ciència
Si volem que Terranostra tengui futur no podem deixar d’imaginar i de sentir empatia cap a l’entorn, cap als camperols i artesans, cap a les altres persones, especialment les més febles (diferents capacitats, països del Sud…).
5. Memòria i imaginació
Sense la memòria no hi ha aprenentatge. Les emocions fixen el que cal recordar. L’atenció ens fa tenir prioritats en què recordar. Sense memòria ni imaginació no hi hauria llenguatge. La creativitat també necessita l’atenció, la memòria i la imaginació. També l’empatia necessita aquests talents. “Sense tot plegat no hi ha cura, ni precaució, ni moral, ni política, ni drets.”
La memòria ens lliga al passat, la imaginació (diferent de la fantasia) ens duu al futur i a la utopia: I si fos possible…? Si no imaginam un altre món, més ecològic, més solidari, més just, no podem caminar en la direcció d’abastar-ho. Basta recordar la renaturalització que l’ecologista Santiago Martín Barajas va crear al riu Manzanares, confiant en la memòria i en la imaginació de l’ecosistema per autorestaurar-se.
“Hi ha una correlació entre la conservació de la biodiversitat natural i la diversitat cultural” Un exemple són els pobles indígenes que sobreviuen sense destruir el que els envolta. Hi ha pobles que han oblidat i pobles que recorden. Vet aquí un parell de llumets a tenir en compte a la ruta del nostre projecte.
6. Responsabilitat i esperança
Yayo Herrero veu en la novel·la Frankestein de Mary Shelley un reflex de la irresponsabilitat de la nostra època. No retreu el fet de crear vida en si, sinó el no fer-se responsable de la vida creada. Inclús fa patent que les conseqüències d’aquesta irresponsabilitat recauen en altres persones de l’entorn del doctor prometeic. No ens recorda això la crueltat del món ric cap als països pobres? D’una ciència irresponsable de les aplicacions que se’n deriven?
“Responsabilitat és la qualitat de ser capaç de respondre a un compromís […] o reparar material o moralment a qui ha estat danyat.” ens recorda na Yayo Herrero.
“Sentir responsabilitat és imprescindible per a ser subjecte polític. La garantia de drets és la voluntat col·lectiva de fer-nos càrrec els uns dels altres.”
Quan Lacan parla de l’ètica del solter no es refereix a l’estat civil, sinó a la tendència actual a deslliurar-nos de compromisos i vincles. “Una actitud que només exigeix lleialtat cap a un mateix i el propi desig” “L’absència de responsabilitat fa pudor de desamor”.
L’esperança activa exigeix una sèrie de característiques, com recorden Macy i Johnstone:
➛ Fer-se una idea precisa de la realitat, encara que faci mal.
➛ Transformar la política i l’economia des de la sostenibilitat de la vida, encara que suposi una desacceleració en tots els sentits.
➛ Lewis Mumford proposa que davant qualsevol nova proposta política o econòmica ens hem de demanar des d’on es fa i a qui beneficia, si s’ha concebut amb amor i si perseguirà fins d’amor.
Acabarem amb una cita de Hannah Arendt que és també un llum de referència positiva: “La mort de l’empatia humana és un dels primers i més reveladors signes d’una cultura a punt de caure en la barbàrie.”
A manera de resum
Així doncs:
* Voler treballar des de la cooperació.
* Voler veure els reptes de la nostra realitat, fins i tot des de la por.
* Voler ser conscients de l’escassetat dels recursos a escala mundial i estar disposats a compartir-los i a revertir la tendència de consum desorbitat.
* Potenciar les cures, l’empatia, els vells sabers dels pobles que no destrueixen per viure i del valor de les petites accions.
* Voler exercir la memòria del passat i la imaginació pel futur utòpic.
* Voler, finalment, ser responsables de la vida i defensar-la amb esperança són pilars fonamentals del nostre projecte, els fars als quals acollir-nos en moments de dubtes.
