Les garroves són un aliment nutritiu, que pot substituir els sucres refinats. Com és habitual al nostre super, tenim productes elaborats a partir de garroves mallorquines, ecològiques, quilòmetre zero i amb valors cooperativistes i socials.
«Bon abre és un garrover,
que fa garroves tot l’any;
quan li cuien ses d’enguany
ja té ses de l’any qui ve»
(cançó pop. Mall.)
Si demanàssim quin és l’arbre mediterrani per antonomàsia seria difícil posar-nos d’acord: uns parlarien de l’olivera, altres dels ametllers, altres de la figuera, altres dels cítrics, sense oblidar els pins i les alzines. El garrover és un arbre més humil, que pot arribar a ser centenari i que comparteix protagonisme als nostres camps amb tots els anteriorment anomenats.
Algunes curiositats. Sabies que…?
- El pes d’una garrova servia de referència per pesar joies? La paraula Quirat deriva de l’àrab Kirat, que és el pes d’un garrofí.
- A algunes regions valencianes diuen garrofa per garrafa revestida, per confusió?
- I que popularment significa mentida i mentider?
- Que qui mana a un col·lectiu o empresa és “l’amo de ses garroves”?
Fitxa tècnica
Nom científic: Ceratonia siliqua L., és una lleguminosa, de la família de les papilionàcies.
Nom popular: garroves a les Illes, garrofes a alguns indrets de Catalunya
La garrova és rica en sucres, fonamentalment fructosa, glucosa i sacarosa. Actualment es fa servir a molts de postres com a substitut dels sucres refinats. Té un 5% de proteïnes i molts de minerals com ferro, calci, magnesi, zinc, fòsfor i molt de potassi. No te gluten, la qual cosa vol dir que és apta per als celíacs. Té una alta qualitat en fibres, pectina i lignina, que són importants per la salut intestinal, incrementant els lactobacils. La pectina ajuda a eliminar metalls pesants i altres substàncies tòxiques de l’organisme.
Les garroves a la Mediterrània
Les garroves, antigament aliment dels animals al món agrari, especialment de les cavalleries, varen passar a ser un bon complement de la dieta humana els temps de la fam. Actualment, han tengut protagonisme, ja que novament s’empra a més productes, com antigament, quan se n’obtenia aiguardent, mel, xarops, cataplasmes, inclús s’usaven, a l’antic Egipte per embenar les mòmies.
La collita
Prioritàriament el mesos d’agost i setembre una activitat habitual de qualsevol pagès mallorquí es collir les garroves, les ametlles, la verema… Els darrers anys, s’han revalorat, encara que el preu fluctua, és clar, segons la collita. Afortunadament, cada vegada es fa més esment al seu aprofitament i a què no quedin a l’arbre. De fet, s’estan replantant camps amb garrovers, substituint altres arbres vells. El garrover comença a donar els seus fruits entre el 5è i el 7è any, i ofereix fins a 54 quilos de garroves.
Des de mitjà mes d’agost i fins a desembre, els pagesos mallorquins han començat a collir les garroves i a dur-les a les cooperatives de Camp Mallorquí i Sant Bartomeu de Sóller.
Sembla que la collita d’enguany es pagarà a preus millors que els de l’any passat: els preus oscil·len entre 44 i 51 cèntims per quilo. El preu depèn de si la garrova és o no ecològica i de si els camperols són socis de les cooperatives. El garrofí està més ben pagat, per la seva funció com espessidor.
Camp Mallorquí
És una cooperativa de cooperatives agràries que ja ha complert 40 anys d’existència. Forma part del Projecte “Emblemàtics”. Es dedica principalment a la comercialització de productes agrícoles locals. Uns dels productes estrella són les garroves i les ametlles de petits productors. Enguany s’ha avançat la collita per la calor intensa del juliol, la garrova arriba un mes abans.
A Terranostra tenim una llepolia d’allò més sana i de producte local: Confit d’ametlla, garrova i taronja i ,en breu, esperam tenir farina de garrova a l’engròs. (Camp Mallorquí)
Un productor local a Llucmajor: Es garrover de Mallorca
Juana Verger va tenir la inspiració, durant un viatge al Perú, d’aprofitar les garroves que cultivava la seva família des de feia dues generacions per crear tota una gamma de productes “fets amb amor”. Va deixar la seva feina com a directora d’una entitat bancària per dedicar-se en cos i ànima a la renovació de l’ús de les garroves bio en productes sempre vegans.
Es Garrover de Mallorca aposta pel conreu sostenible, tant en el procés de producció, com en l’administració dels recursos. Per a na Juana, són molt importants els valors del negoci familiar: cuidar el camp i el seu entorn, fer costat als agricultors de l’illa, crear productes ecològics i sostenibles, i implicar-se en la integració social de grups amb necessitats especials. Treballen, per exemple, amb el centre ocupacional S’Estel nou, de Sóller. És a dir, producte local, ecològic i amb valors socials, com ens agraden a Terranostra
El nom de la marca Johannis ve del nom de l’arbre en alemany (Johannisbrotbaum), ja que gran part dels seus clients són germànics, però també recorda tant el nom del seu padrí i primer propietari de la finca -Joan Martín es va dedicar al conreu de les garroves des dels anys cinquanta- com del seu nom propi.
La seva dedicació al món de la garrova ha culminat amb la creació del Museu de la garrova, a la seva finca de Ca S’Hereu.
La gamma de productes que podem trobar a Terranostra és aquesta:
- Rajola de garrova
- Crema de garrova untable
- Salsa de garrova
- Xarop de garrova
- Batut protëic
Recepta de berenar superprotèic per començar el curs
I ara que els dies seran més curts, però la tasca de petits i grans es torna més exigent, un berenar ben nutritiu a base d’aquest producte antic i modern alhora:
- Batre un plàtan madur amb llet d’ametlla o civada (la que t’agradi més).
- Afegeix una culleradeta (de cafè) de cacao soluble, canyella i garrova protèica.
Trobaràs tots els productes a Terranostra! Ah! Pensa a dur potets i bosses pels productes a granel! Reutilitzar és la millor forma d’estalviar residus!
Coneixes aquestes dites populars i refranys?
“Guanyar-se les garroves” (Guanyar-se la vida)
“La garrofa de setembre és la més tendra.”
“Una garrofa pot fer caure un ruc”
“Quan setembre és a la fi, les garrofes a collir”
“Acabar-se les garrofes” (Acabar-se els mitjans de subsistència).
“Esmolar sa garrova” (Xerrar molt, murmurant).